He trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l’aigua, el prat,
l’aire, l’aire del Montseny.
Cada timba, cada greny,
misteri de soledat:
el parell, l’home, el ramat,
l’aire, l’aire del Montseny.
Tot és pur, dolç i ferreny
i fort com l’eternitat:
silenci, pau i combat,
l’aire, l’aire del Montseny.
1 comentari:
Carai, l'estiu t'ha provat i t'has tornat una mica místic?
Una abraçada !!
(engreixa la màquina 1 per divendres)
Emili.
Publica un comentari a l'entrada